Mini-horts, bombers i altres coses

Quina frustració quan em vaig adonar que havíem fet tard per plantar carbasses!! Els dies han passat volant i ja no és temporada (de plantar). Però ens hem consolat amb un mini hort de "col de 7 dies" i uns calçots - si la cosa funciona d'aquí un temps farem una calçotada casolana a la llar de foc! La idea és anar eixamplant l'hort de mica en mica - si espero a tenir temps a fer-ne un de més gran, no ho faria mai!!

Sort que en Dani va sortir amb la càmera i va poder immortalitzar aquest moment tant històric :)

Plantant les cols

Plantant els calçots

La Lara provant l'aixada

Un altre moment àlgid de la setmana va ser quan vam anar a l'estació de bombers de Santa Coloma per preguntar si podíem fer foc al terreny (per cremar una pila de fulles). No només ens van contestar amablement, sinó que van fer una tour guiada pels nens. En Paul no es va atrevir a pujar al camió (fa molt respecte, tant amunt!!) però la Lara va estar contentíssima de fer anar el volant i engegar les sirenes. Quin soroll!

El casc dels bombers pesa molt

Si no em poso de genolls no arribo

   

      

Poso aquesta foto perquè m'encanta...

Fa uns dies la nevera va fer el "tonto" i ens hi vam trobar una gerra d'aigua congelada. La Lara va estar una bona mitja hora fascinada amb el gel -
tocant-lo, llepant-lo, pesant-lo, observant
com es desfeia poc a poc.

Al final ens va dir "no m'estranya que s'enfonsés el Titanic! Si això està tant dur i pesa tant, un iceberg encara més!"


Fins la propera... :)

I arrenca un nou curs!

L'estiu ha desaparegut a correcuita, empaitat per una tramuntana i uns núvols foscs, carregats de pluja. I ha fet fred! Els nens s'han tornat mig bojos, avui, cridant i corrent amb el vent, mentre els arbres es doblegaven i sacsejaven amb cada ratxa. I amb la pluja ha arribat la tardor - una tardor propera amb aroma a fum de llenya i muntanyes que canvien de color davant dels nostres ulls. Una tardor que ens ha fet anar cames ajudeu-me a comprar espardenyes calentones perquè el terra, als matins, ja és fred - i una tardor que ens emplena cada dia la taula de la cuina de quaderns, fitxes, plastidecors, tisores, gomets i plastilina.

I és que per a nosaltres també ha començat el cole! Fa dues setmanes ja que ens hem posat amb la rutina, i de moment, tot sembla rutllar. Abans de començar li vaig preguntar a la Lara què volia aprendre aquest curs. La seva resposta: "Sumes més complicades (o sigui, quelcom més que 2+1 i 2+2), conèixer tots els colors, i a escriure lletra lligada".

Primera tongada de l'Abacus :)

El nostre horari?

7:30 - Bon dia! Ens llevem, ens preparem pel dia i parem la taula per esmorzar.

8:00 - Esmorzem i escalfem motors: els nens m'ajuden a desparar la taula, a posar la bugada, i a ordenar les habitacions.

9:00 - Ens hi posem. Generalment comencem amb una fulla de lletra lligada (beautiful writing per a la Lara). Seguidament fem una pàgina de mates (ara estem sumant i restant sense portar, amb manipulatius, i fem un problema molt senzill en acabar). Quan ho hem enllestit, la pregunta de torn és "em pots dir un color nou?" Avui ha caigut el salmó... Almenys dos cops per setmana li trec les témperes i la deixo experimentar amb els colors primaris. Li encanta la varietat de colors que pot "inventar"! El dia que no fem témperes fem dibuix lliure.

Si sembla que plourà, a l'hora del pati ens quedem... al pati!

10:00 - (o una mica més tard si el dibuix s'allarga) PATI!!  I què fem a l'hora del pati? Doncs... sortim amb les bicis! Normalment fem un tomb fins a una masia propera on tenen gallines, les saludem, mirem com han crescut les carabasses des del dia abans, i ens perdem una estona pel bosc de roures i alzines que voreja la casa. Dos cops per setmana anem al Parc Sant Salvador i fem una escalada per les roques fins arribar a la nostra "muntanya", un roc ben gros ple de molsa on esmorzem, ens deleitem amb les vistes i ens expliquem contes. És una estona de pati ben llarga... però aprenem moltes coses! I si plou? Els nens s'entretenen per la casa, muntant-se les seves històries amb caixes, mantes i coixins, corredisses i crits que et posen els pèls de punta.

12:00 - Mentre es cou el dinar fem l'estona de lectura, que fem en anglès i català, i ben aviat començarem en castellà. Fem un parell de pàgines en un idioma, i l'altre el deixem per la tarda. Abans de dinar també fem violí, i la Lara està més que motivada perquè ja hem començat a baixar a les classes col·lectives a Bellaterra cada dos dissabtes!

Primera col·lectiva aquest dissabte = Lara feliç

Tocant la cançó dels oficis

13:00 - Dinem.

En Paul fa una migdiada fins ben bé les 16:00, i mentrestant, amb la Lara fem una varietat de:

Lectura en l'idioma que ens faltava
Lectura de llibres (una servidora li llegeix en veu alta)
Joc lliure, fer el ronso una estona, mirar llibres sola, jugar una estona amb l'ordinador infantil
Pintar amb acrílics (un "privilegi" que reservem per quan en Paul dorm)
Ajudar la mare a fer la compra
Tocar el violí, de forma més lliure i per gaudir (al matí és un format més de "classe")

Etc, etc, etc.

La pista rudimentària que em va donar la idea

I us estareu preguntant, què fa el Paul totes aquestes estones? Doncs mentre la Lara enllesteix una fitxa o una pàgina de quadern, treballem les lletres, juguem amb gomets, i cada dia pintem un circuit diferent per als seus cotxes, amb bandes sonores incloses - tota una obra d'art amb celo, paper plegat, i senyals de trànsit per aprendre un munt de coses: triangles, rectangles, quadrats, cercles, números a cada plaça d'aparcament, normes de trànsit... li encanta!!



I no cal dir que durant tot el dia hi ha múltiples oportunitats de bona conversa - estones on eixamplem horitzons, aprofundim conceptes i parlem de tot - de la natura que ens envolta, del món, de l'univers, de Déu, dels invents, de les persones...  I ho gaudeixo tant! :)

Encara estem planificant les extrescolars que volem que fagin per la tarda, per estar almenys dues tardes amb altres nens. A més del violí, estem entre muntar a cavall o dansa per a la Lara - de moment, per al Paul, creiem que anar al parc quant surten els nens del cole ja és una activitat prou emocionant! :) Alguna suggerència?

I vosaltres? Com ha anat el començament de curs? Quines són les vostres sensacions en acomiadar-vos de l'estiu i fer front a aquesta nova estació?

CRÒNICA BREU D'UN PRINCIPI

Ja tinc un cop més el meu propi ordinador instal·lat, i amb connexió a Internet. Això vol dir que puc tornar a escriure de forma ininterrumpuda i còmoda! Però han passat tantes setmanes, que no sé per on començar.

Per tant:

Faré un resum breu de les primeres setmanes que ens van trobar aclimatant-nos a Sant Martí... Veureu mànigues llargues en algunes fotos - quan vam arribar per maig encara feia fresca!

Comencem, doncs:

PART I - A LA CERCA D'UNA "CERTA" RUTINA

Quan encara no feia gaire calor, al matí fèiem passejades pel camp, i els veïns ens anaven coneixent. Fa poc un pagès ("l'Alfonsu") ens va donar dos enciams ben grossos i mare meva!! Que bons estaven! Els nens obrien els ulls ben grossos al veure com els arrencava amb un ganivet de l'hort. Això sí, mentre els rentava van sortir tota mena de bitxos que no sabia que existien... 

Una altra cosa que ens va donar una bona benvinguda: les cireres! Quan vam arribar, tot just estaven a punt per collir, i teníem cirerers carregats de cireres a cada quatre passes. Els pagesos ens deien que podíem collir les que volguéssim. Així que cada dia sortíem amb el cistell, i a collir cireres per postres :)

Entre cireres, enciams i animalons, no ens podíem oblidar de seguir treballant: per la tarda, després de dinar, vam decidir que fariem feina. La Lara practica l'escriptura amb la seva amiga Peppa Pig...

...i un dels primers projectes que vam enllestir és el racó de la lectura - un dels llocs preferits de la casa!

Entre estona i estona, cada dia, vaig decidir cobrir unes quantes àrees de coneixement: una estoneta de lectoescriptura, una altra de mates, música, plàstica. Fa unes setmanes, per exemple, vam començar a treballar nombres comptant de dos en dos, senars, parells, sabates, guants, ulls... tot amb una granota molt divertida que salta molt! 

Fem la nostra estona de violí cada dia - encara que sigui mentre es cou el 

dinar! Hem de treballar la postura, l'arquet, i la posició dels dits a les cordes perquè la cançó soni bé. I anar augmentant la resistència a tocar... cada dia un xic més!

En Paul, mentrestant, s'entreté classificant pinces... És un nen ben organitzat. Però tot s'ha de dir... li agrada més barrejar-les totes, amb molt soroll, quan ha acabat!

Ens vam adonar aviat que a Sant Martí plou més que a Sabadell - quasi tot el mes de Maig, cap a la tarda, es formaven uns núvols pesants i negres, i no tardava en tronar, llampeguejar i ploure. Aquestes tardes obríem la caixa de la plàstica i fèiem de tot: pintar, retallar, dibuixar, enganxar... Sense límits al material ni a la creativitat, ningú es podia avorrir! :)

Seguirà ben aviat! (intentarem) en:


 PART II - A LA CERCA D'UN PARC

Enamorats del camp

Ja fa una setmana que som aquí, a Sant Martí! La muntanya de caixes ha anat baixant poc a poc, i això comença ja a semblar casa nostra. L'habitació dels petits sembla que sigui dels set nans, amb els dos llitets en fila, la calaixera petita i la lleixeta amb els llibres. Sembla que els agradi, ja que s'hi passen una bona estona cada dia, el Paul assegut al llit de la Lara, i la Lara asseguda al llit del Paul, cada un amb un llibre i tant feliços petant la xerrada. Però es passen més temps recorrent la casa d'una punta a l'altra, amb un rebombori increïble, amb les motxilles a l'esquena com si anessin d'excursió, i vinga amunt i avall.

Durant el dia deixem els balcons oberts, per sentir l'aire fresc i el cant dels ocells, que és una de les coses que més ens ha sorprès: pensaries que aquí tindríem les orenetes, els pardals i els tudons de sempre, però a més d'aquests, sentim uns trins i unes filigranes musicals tant delicioses que em fa pena tancar les finestres (de doble full amb cambra de buit). Una de les coses que volem fer aviat és comprar un bon llibre d'ornitologia autòctona amb un CD d'aquells per identificar els diferents cants dels ocells i aprendre'ns cada un!

I parlant de balcons: una de les vistes del balcó de la nostra habitació. El sol surt després de la pluja i l'aire és net i fresc.

Ahir la Lara em va portar el seu primer ram silvestre. Preciós, no? :)

El primer foc que hem encès a la llar de la cuina.



Els nens s'ho van passar d'allò més bé a la banyera d'hidromassatge... festa d'escuma!



I mirant enrere, un parell de fotos de la mudança: en Paul ajudant a desmuntar unes llums...



Traient el màxim profit de les caixes - hores de diversió!



Intentant fer cabre tot a la cuina nova



Migdiada abans de tenir els llits



Important! Abans de res, la música!



Primer àpat a la casa nova



Un dels primers especímens trobats :)



Primer viatge que vam fer: muntanya de caixes, i....

...fregoneta a tope!!!

    

    Fins la propera! :)

Caixes i llàgrimes...

No m'havia imaginat que el moment de la veritat seria tan difícil. Des de bon matí quan he deixat la Lara a l'escola se m'han entel·lat els ulls i se m'ha format un nus a la gola que m'ha acompanyat tot el dia. M'anava trobant amb monitores, mares, i és clar, la Glòria, la mestra de la Lara, que exclamaven "m'han dit que ja marxeu! Oi, quina pena, us trobarem a faltar!" I jo intentava dir que també els trobaria a faltar però no em sortien les paraules... o potser no em permetia a mi mateixa dir-les perquè sabia que no podria acabar la frase.

Després de tantes setmanes d'il·lusió, plans, i alegria, avui he sentit aquesta pena que no havia previst. És com si una mà gegant m'hagués agafat el cor i me l'estrenyés fort - un dia de llàgrima fàcil. Quan sortíem de l'escola a la tarda, després d'acomiadar-nos de la Glòria i d'un parell més de pares, el Dani reia. Em coneix, i sabia que estava fent un esforç sobrehumà per controlar-me (que si respiro fons, que si em pessigo el nas) perquè no volia fer el paperet al bell mig dels passadissos en plena hora punta. "Aguanta, aguanta", reia ell, "que si no es pensaran que t'estic arrossegant contra la teva voluntat a un poble de mala mort!" La Lara, en canvi, estava més contenta que un gínjol, repartint petons a tort i a dret i convidant tothom a "la meva casa de Girona", o com diu en Paul, a "Santi Pesa Didona".

Bé, doncs demà per la tarda ja hi serem, a la casa nova, no per deixar algunes caixes i tornar, sinó per fel els llits, posar els llibres a les lleixes, quedar-nos-hi... i poc a poc començar a emplenar-la de música, rialles, bones estones, memòries, i tot allò que converteix una casa en... casa nostra.

Ja queda menys!

El nostre somni està més a prop de complir-se. Nits d'estiu dormint sota els estels, tardes d'hivern vora el foc, matins primaverals festejant la vida nova, observant de prop els colors de la tardor. Vuire al ritme de les estacions, de forma simple i amb propòsit. Forjar noves amistats i enriquir les de sempre. Volem aprendre, atrevir-nos, viure una aventura, créixer junts. Ens acompanyes?

La Lara i en Paul al pati de la casa, durant la primera tongada de caixes