CRÒNICA BREU D'UN PRINCIPI

Ja tinc un cop més el meu propi ordinador instal·lat, i amb connexió a Internet. Això vol dir que puc tornar a escriure de forma ininterrumpuda i còmoda! Però han passat tantes setmanes, que no sé per on començar.

Per tant:

Faré un resum breu de les primeres setmanes que ens van trobar aclimatant-nos a Sant Martí... Veureu mànigues llargues en algunes fotos - quan vam arribar per maig encara feia fresca!

Comencem, doncs:

PART I - A LA CERCA D'UNA "CERTA" RUTINA

Quan encara no feia gaire calor, al matí fèiem passejades pel camp, i els veïns ens anaven coneixent. Fa poc un pagès ("l'Alfonsu") ens va donar dos enciams ben grossos i mare meva!! Que bons estaven! Els nens obrien els ulls ben grossos al veure com els arrencava amb un ganivet de l'hort. Això sí, mentre els rentava van sortir tota mena de bitxos que no sabia que existien... 

Una altra cosa que ens va donar una bona benvinguda: les cireres! Quan vam arribar, tot just estaven a punt per collir, i teníem cirerers carregats de cireres a cada quatre passes. Els pagesos ens deien que podíem collir les que volguéssim. Així que cada dia sortíem amb el cistell, i a collir cireres per postres :)

Entre cireres, enciams i animalons, no ens podíem oblidar de seguir treballant: per la tarda, després de dinar, vam decidir que fariem feina. La Lara practica l'escriptura amb la seva amiga Peppa Pig...

...i un dels primers projectes que vam enllestir és el racó de la lectura - un dels llocs preferits de la casa!

Entre estona i estona, cada dia, vaig decidir cobrir unes quantes àrees de coneixement: una estoneta de lectoescriptura, una altra de mates, música, plàstica. Fa unes setmanes, per exemple, vam començar a treballar nombres comptant de dos en dos, senars, parells, sabates, guants, ulls... tot amb una granota molt divertida que salta molt! 

Fem la nostra estona de violí cada dia - encara que sigui mentre es cou el 

dinar! Hem de treballar la postura, l'arquet, i la posició dels dits a les cordes perquè la cançó soni bé. I anar augmentant la resistència a tocar... cada dia un xic més!

En Paul, mentrestant, s'entreté classificant pinces... És un nen ben organitzat. Però tot s'ha de dir... li agrada més barrejar-les totes, amb molt soroll, quan ha acabat!

Ens vam adonar aviat que a Sant Martí plou més que a Sabadell - quasi tot el mes de Maig, cap a la tarda, es formaven uns núvols pesants i negres, i no tardava en tronar, llampeguejar i ploure. Aquestes tardes obríem la caixa de la plàstica i fèiem de tot: pintar, retallar, dibuixar, enganxar... Sense límits al material ni a la creativitat, ningú es podia avorrir! :)

Seguirà ben aviat! (intentarem) en:


 PART II - A LA CERCA D'UN PARC